Miquel Martí i Pol

Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 1929 – Vic, 2003), segurament ha estat el poeta més popular i llegit de la literatura catalana actual. El 2000, l’editorial Empúries va publicar ¿Què és poesia?”, un llibre d’un centenar de pàgines en el que Martí i Pol explica l’experiència de ser poeta d’una forma delicada i apassionant. Heus aquí alguns fragments:

“El poema ha emplenat un buit i n’ha originat un altre. La satisfacció d’una necessitat provoca, sortosament, una nova necessitat. El cicle recomença. Podem parlar de substitució, de regeneració o de creixença: tot és u”.

“La poesia esdevé un mitjà d’expressió i comunicació certament excepcional (…). D’una banda, entre nosaltres i nosaltres mateixos i, d’una altra banda, entre nosaltres i els altres, dins un clima de respectuosa curiositat no exempt d’afecte. La poesia, per la seva mateixa naturalesa, és un terreny propici a la investigació sobre un mateix i a la coneixença dels altres. En aquest sentit, parlo tant de la pràctica com de la lectura de la poesia i parlo sobretot d’aquell sentiment poètic de les coses que tant ajuda a mantenir desvetllada la sensibilitat”.

“La poesia comunica sense exigir adhesions, suggereix sense constrènyer i obre sempre un espai dilatadíssim a la recerca i a l’especulació”.

“Possiblement és la forma de creació artística que més profundament compromet la manera de l’ésser de l’home, i que més substancialment el modifica”.

“L’encadenament d’experiències viscudes o imaginades, i la seva assumpció, ens apropa cada vegada més al nucli essencial de la nostra personalitat. La poesia, aplicada sobre l’experiència, exerceix una funció pacient i amorosa de comprensió i de transformació”.

“El llenguatge poètic posa en marxa tensions reveladores; no difumina els contorns de l’experiència, sinó que més aviat els destaca, delimitant-los i fent-los més assequibles, semblantment a com l’exercici de l’amor obliga la persona estimada a mostrar i oferir tota la seva intimitat, sense que en cap moment se senti forçada a adoptar aquella actitud. D’altra banda, entesa com jo intento mostrar-la, la relació experiència/poesia és enriquidora per la mútua fecundació que s’estableix entre els dos termes”.

“No hi pot haver estudi seriós i compromès del propi coneixement interior sense l’exercici d’una passió amorosa que exalta allò que estudia. L’home es perfà coneixent-se, i un dels instruments més eficaços per dur a terme aquest coneixement és la poesia (…) Perquè la comesa de la poesia no és descriure sinó suggerir, no és explicar sinó il·luminar, és a dir, commoure”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: