Arxius mensuals: Mai de 2022

Dues llàgrimes filles d’un sol ull rodolaren galta avall de la Dèlia fins a caure al full que sostenia amb mans tremoloses i convertir justament la signatura de l’Eudald en una taca difuminada de tinta blavosa. Recolzada al tronc de l’imponent pollancre que hi havia vora la riera, desà la carta al sobre i esContinua llegint “L’ÚLTIMA”

Mira que dir-li que sí, a la Sue. Però si és una insulsa! I a sobre li vaig donar carta lliure perquè triés la peli. Amb què devia estar pensant? Quina cagada… Vaig d’intel·lectual excèntric i estic aquí assegut al costat d’una dona que no em va, i veient una comèdia romàntica patètica i ensucrada.Continua llegint “MONÒLEG”