Arxius d'autor: mondavins

J. Lacan encunyà el terme extimité aplicant el prefix ex (d’exterior) a la paraula francesa intimité (intimitat). El neologisme resultant, que pot traduir-se com a “extimitat”, expressa el mode en que la psicoanàlisi problematitza l’oposició entre allò intern i allò extern, entre contenidor i contingut. El terme, brillant, és difícil de definir-lo. El terme extimitatContinua llegint “Extimitat”

Tant l’amor com l’odi són sentiments molt primitius, molt bàsics en la constitució del psiquisme, i cada persona haurà de manejar aquests sentiments tant fonamentals i trobar les maneres per a poder vehicular-los en les seves relacions amb els altres. En l’àmbit de la parella, un dels mals de “l’amor romàntic” que encara preval avuiContinua llegint “Odienamorament”

Cada vegada més arriben nens i nenes a la consulta que em confronten amb una manera diferent de jugar. Les seves preferències no es concentren en dibuixar, fer jocs de taula o activitats d’ordre simbòlic, sinó que en el seu relat fan molta referència a les seves activitats relacionades amb el món tecnològic. El nouContinua llegint “Pantalles”

Aquestes notes* que creo, són les mateixes que m’acullen. Això les fa grans, i tan senzilles que són. Beneït el dia que vaig aprendre a llegir i escriure. Un petit pas que s’ha convertit en un trampolí cap al món, cap al meu món interior empedrat de possibles i impossibles. Per mi escriure és unContinua llegint “Maternitat”

Déu és absent, ningú no l’ha vist mai. En realitat, aquest raonament de l’ateisme no ens hauria de sorprendre ja que gairebé és una constatació. Però potser tal vegada, conèixer Déu és fer-ne l’experiència. Una experiència subjectiva i íntima que passa per les petites coses de la vida quotidiana, per una manera de concebre laContinua llegint “Déu”

Ja ha passat més d’un any des de que tot va començar i ningú dubta de que la pandèmia ha suposat canvis importants a les nostres vides. La COVID-19 ens ha recordat la nostra fragilitat com a humans i hem vist signes d’esgotament, desafecció, desencantament, desconfiança, rebuig a mesures confuses i contradictòries, fatiga de lesContinua llegint “Covid”

En la nostra “societat líquida” -tan ben descrita pel sociòleg Zygmunt Bauman-, l’ansietat té una presència estratosfèrica. A la consulta ho escoltem reiteradament: “tinc ansietat”, “m’han diagnosticat ansietat”, “prenc ansiolítics per l’ansietat”, etc. Massa sovint el sector sanitari veu com a quelcom natural la ingesta habitual d’ansiolítics. Però també hi ha qui utilitza altres fórmulesContinua llegint “Ansietat”

Hermann Hesse (1877-1962), és un dels escriptors alemanys més llegits i traduïts del segle XX. “El llop estepari”, “Demian” o “Siddhartha” formen part de les seves conegudíssimes novel·les. Destaquen dos fets que van marcar la seva vida i que són molt importants per entendre la seva obra: ser fill de missioners (i haver pogut conèixerContinua llegint “Hesse”

La irrupció de les tecnologies digitals i Internet ha contribuït a canvis significatius en tots nosaltres. Més enllà dels que estan a favor o en contra de les anomenades xarxes socials, és un fet que hi són i formen part de l’esdevenir social i cultural dels nostres dies. En un món cada vegada més mediatContinua llegint “Xarxes socials”

Els primers experts que van parlar d’autisme van ser Kanner (1943) i Asperger (1944), però no va ser fins la dècada dels ’90 quan els recursos destinats a la recerca es van disparar, malgrat no s’hagi pogut determinar bases genètiques en tots els subjectes autistes. Actualment sembla que s’hagi convertit en una epidèmia i elContinua llegint “Autisme”