Arxius d'autor: mondavins

Mira que dir-li que sí, a la Sue. Però si és una insulsa! I a sobre li vaig donar carta lliure perquè triés la peli. Amb què devia estar pensant? Quina cagada… Vaig d’intel·lectual excèntric i estic aquí assegut al costat d’una dona que no em va, i veient una comèdia romàntica patètica i ensucrada.Continua llegint “MONÒLEG”

El vespre del novè dia que l’Anaïs estava refugiada a la cabana del bosc, hi havia una espessa boira que ho embargava tot. Avançà amb pas vacil·lant pel camí de pedres i, abans d’entrar, va mirar a la bústia amb l’esperança de trobar-hi una carta del Tom. Però només hi havia un parell de fulletonsContinua llegint “ANAÏS”

Mai no m’hagués imaginat que hauria de sortejar tants esculls per voler ser mare. Després d’intentar durant dos anys cercar un embaràs que no arribava, i sentint que el desig de maternitat seguia viu i intacte, amb el Jan vam decidir recórrer a la ciència. No sense dubtes, és clar, però sí amb la fermaContinua llegint “DOL I DESAFIAMENT”

–Doncs, si no hi ha cap imponderable, l’espero aquest dijous a dos quarts de quatre de la tarda. L’Anat va apagar el telèfon mòbil i el va deixar a l’ampit de la finestra de la seva habitació. Es va quedar pensativa durant uns segons i, acte seguit, s’entaforà les sabatilles, es recollí els cabells ambContinua llegint “LA PRIMERA CITA”

Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 1929 – Vic, 2003), segurament ha estat el poeta més popular i llegit de la literatura catalana actual. El 2000, l’editorial Empúries va publicar ¿Què és poesia?”, un llibre d’un centenar de pàgines en el que Martí i Pol explica l’experiència de ser poeta d’una forma delicada iContinua llegint “Miquel Martí i Pol”

El treball amb nens té unes característiques particulars. D’entrada pressuposa la intervenció d’una tercera persona -en general els pares-, dels qui prové la petició de consulta i ells seran, a més, els responsables de sostenir econòmicament el tractament. En aquest sentit, és molt important donar-los un espai per a escoltar-los. D’altra banda, caldrà que enContinua llegint “El treball psicològic amb nens”

No eres pas tu, sinó el qui a versemblança teva habitava dins meu. En el meu món de somnis, de fantasies, de jocs mentals. Passeges, somrius, t’atanses i te’n vas, dins el meu cap. Construït per mi, a imatge del que en altre temps fou el meu tresor, el meu secret, el meu desig iContinua llegint “No eres pas tu*”

Estimats lectors: què tal alguna cosa lleugera i fresca per anar començant l’any? Sabem que riure té els seus efectes. Biològicament, en riure s’activen els circuïts neurològics dopaminèrgics del sistema límbic. Quan riem el cervell segrega unes hormones que són analgèsics naturals generadores de sensacions plaents. S’han descrit múltiples beneficis del riure, físics, psicològics iContinua llegint “Riure”

Des d’una concepció psicoanalítica, podríem definir la repetició com el fet de que en els discursos, les conductes, els actes o les situacions que viu un subjecte, alguna cosa torni sense cessar, la majoria de vegades sense que ell ho sàpiga o, en tot cas, sense una intenció deliberada per part seva. El 1914, enContinua llegint “Repetició”

Tot i que el terme inconscient ja s’havia utilitzat per autors anteriors a Freud, és en les seves obres que adquireix un significat completament original i esdevé el seu descobriment per excel·lència. Per Freud, en la seva primera teoria de l’estructura mental (primera tòpica o teoria topològica), la ment està dividida en tres “localitats psíquiques”:Continua llegint “Inconscient”