Arxius d'autor: mondavins

En tota selecció sempre hi ha l’empremta del qui tria, en funció de la seva filosofia, de la seva visió de l’ésser humà o de la vida. Hi ha uns motius visibles o ocults que han dut a elegir uns mots i no uns altres, una frase i no una altra. Una selecció no ésContinua llegint “Mots”

De la correspondència entre en Joan Vinyoli i el Miquel Martí i Pol (1977-1983), “Barcelona/Roda de Ter” (1987), prenc nota d’aquestes paraules de Vinyoli: “És necessari, penso, que en fer el poema aprofiti el poeta ‘tots’ els valors de la paraula, un dels quals, òbviament, és la comunicació, però que l’ha de fer servir perContinua llegint “Poesia”

Ja Plató a la “República”, expulsava els poetes. Al llarg de la història, i en sentit genèric, el poeta ha estat un ésser mal vist pel poder, proscrit, maleït. L’ordre establert ha intentat arrabassar i bandejar el poeta i la seva obra. Però, com diu Octavio Paz (1992), la tasca del poeta és tornar elContinua llegint “Orfeu”

Estem debutant en el món de les petites coses: que un fill augmenti trenta grams et provoca una immensa alegria, les seves caques et semblen un regal, curar el melic pot esdevenir una activitat seriosíssima, i un petit moquet pot ser viscut com una mala notícia. Ara el singlot, adés un rotet, lleganyes als ulls,Continua llegint “Petites”

Les concepcions de Sigmund Freud, fecundes per les seves múltiples implicacions, van provocar el naixement de tot un conjunt de plantejaments extraordinàriament audaços que giren entorn de l’existència de l’inconscient. Molt esquemàticament, podríem dir que el contingut d’aquest inconscient té el seu origen en la infància. El que s’ha reprimit per la censura pugna perContinua llegint “Somnis”

A mi la lectura m’ha procurat molts plaers. La literatura m’ha regalat perles que conservo amb molta estimació. Perles que esdevenen tresors dins el meu cor i que he compartit en alguns textos anteriors. Tresors perquè ajuden a ampliar la riquesa interior. Bocins de saviesa expressats de manera poètica, aforística o reveladora que conviden aContinua llegint “Tresors”

Moltes persones volen respostes i, a poder ser, ràpides. Demanen respostes o, fins i tot, les exigeixen. Respostes úniques com a solucions a alguns problemes de l’ànima. I a voltes sense deparar en les pròpies preguntes. En la importància de les preguntes, en la seva adequació o encert. Us convido a reflexionar al voltant d’aquestesContinua llegint “Preguntes”

Potser precisament perquè em considero una persona poc tecnològica, l’impacte de les noves tecnologies a les nostres vides no deixa de suscitar-me interès i preguntes. Mentre que la ciència progressa lentament, la tècnica avança amb una rapidesa vertiginosa i fa de la velocitat un dels seus màxims postulats. Certament, la velocitat s’ha convertit en unContinua llegint “Smartphone”

En el darrer número del Pànxing m’interrogava al voltant de “Què passa amb la història?” i la manca d’interès tant per la Història com a disciplina, com per narrar la història personal. Pel que fa a la història personal, podem preguntar-nos: per què cada vegada més, en la clínica, s’observen més pacients que els costaContinua llegint “Història (II)”

De sobte em trobo pensant en: “Què passa amb la història?”. A la consulta cada vegada rebo més nens i nenes amb poca capacitat d’historitzar, això vol dir, de relatar amb paraules la seva pròpia història. Gairebé no aporten records de la seva primera infantesa i observo unes dificultats per a poder rescatar quelcom delsContinua llegint “Història (I)”