Inconscient

Tot i que el terme inconscient ja s’havia utilitzat per autors anteriors a Freud, és en les seves obres que adquireix un significat completament original i esdevé el seu descobriment per excel·lència. Per Freud, en la seva primera teoria de l’estructura mental (primera tòpica o teoria topològica), la ment està dividida en tres “localitats psíquiques”: el conscient, el preconscient i l’inconscient. L’inconscient no és allò que està fora del camp de la consciència en un moment donat sinó allò que ha estat radicalment separat de la consciència per la repressió. Aquests continguts reprimits -que són els representants psíquics de les pulsions i, especialment, desitjos infantils que obeeixen al principi de plaer- buscaran tornar a la consciència, però només trobaran l’accés després d’haver estat sotmesos a les deformacions de la censura i una vegada s’hagin superat les resistències. En la segona teoria freudiana de l’estructura mental (segona tòpica o teoria estructural), la ment està dividida en tres instàncies psíquiques: el Jo, el Superjò i l’Allò. Cap d’aquestes instàncies coincideix amb l’inconscient, ja que no només l’Allò sinó que el Jo i el Superjò també tenen parts inconscients.

Lacan sosté que l’inconscient és primàriament lingüístic. Resumeix aquesta idea en la seva fórmula cèlebre de “l’inconscient està estructurat com un llenguatge”, i ve a significar que només el captem quan finalment és explicat, en aquesta part que s’articula al passar a paraules. El psicoanalista francès complementa aquesta idea amb la de que l’inconscient s’obre i es tanca en una pulsació temporal. Però Lacan també descriu l’inconscient com un discurs, i diu: “l’inconscient és el discurs de l’Altre”. Aquesta fórmula enigmàtica es pot entendre de moltes maneres, però potser el seu sentit més important sigui que cal veure en l’inconscient els efectes de la paraula sobre el subjecte, és a dir, que l’inconscient és l’efecte del significant sobre el subjecte, en quant el significant és allò reprimit i el què retorna en les formacions de l’inconscient (lapsus, actes fallits, símptomes, somnis).

Una manifestació de l’inconscient en la vida quotidiana són els lapsus, errors involuntaris en el llenguatge. Volem dir una cosa i n’acabem dient una altra. Però els lapsus són molt més que errors sense significat, poden ser una de les formes en que es manifesten els desitjos inconscients. Un exemple clàssic del mateix Freud és el d’aquell pacient que, estressat pels seus problemes econòmics, intentà negar-se a seguir prenent medicaments, amb la frase: “per favor, no em doni més rebuts perquè no els puc tragar”. Els actes fallits són similars als lapsus però tenen a veure amb l’acció pròpiament dita. Per exemple, anem a algun lloc en transport públic, estem segurs d’haver llegit correctament la ruta, però acabem molt lluny del nostre destí perquè ens hem equivocat d’autobús. La hipòtesi seria que el nostre rebuig a la cita amb l’odontòleg fa que s’imposi el desig inconscient de no anar-hi. Aquestes manifestacions de l’inconscient revelarien el que hi ha de més profund en nosaltres mateixos i en realitat no serien equívocs, sinó expressions de quelcom que portem dins i lluita per sortir.