Dol

El dol és el procés d’adaptació emocional que es posa en marxa en tots nosaltres davant una pèrdua, frustració o dolor, siguin aquests externs o interns.

En l’entorn de la Psicologia es parla de les diferents fases del dol (negació, ràbia o ira, negociació, tristesa o dolor, acceptació), i d’una durada màxima de temps en el dol “normal” per a que aquest no es converteixi en patològic. Però, el procés de dol, dependrà del tipus de pèrdua i de la personalitat prèvia del subjecte que el pateix.

Existeixen tantes maneres de passar-lo com persones, i el com viu cadascú les pèrdues, determinarà el procés i la seva resolució. Cada persona té la seva forma específica d’assimilació i s’apropa a la mort d’una manera individual i única.

En què consisteix aquesta elaboració? No és la recuperació d’allò perdut, sinó la reconstrucció del món intern. Implica tota una sèrie de moments, alternants, en els que la persona ha de fer un treball, fonamentalment emocional, que va des de la pèrdua o frustració inicials, a sentir que allò perdut, tot i perdut, roman en el record i en les seves bones influències sobre el nostre desenvolupament.

Convé que la persona es pregunti qui era ella pel que ja no hi és i, d’aquesta manera, poder-se recompondre davant el buit que ha deixat la mort. Quan un perd a la persona estimada, no només perd la presència real, el temps amb aquella persona, allò quotidià, sinó que un també perd el que era un per a l’altra persona i, en molts casos, el que ja no hi és, completava i ajudava a definir al que s’ha quedat.

I, encara que pot arribar a resultar insuportable viure sense l’ésser estimat, una vegada assumida aquesta realitat, un s’enfronta al forat que ha quedat, a allò que ha deixat de ser. És a vegades en aquest punt on un pot quedar-se encallat. Tot i així, cal tenir present que hi ha dols no necessàriament patològics que a vegades necessiten ajuda per a ser elaborats.

Fer el dol d’allò perdut és necessari. L’objectiu del procés de dol és el definitiu acomiadament interior d’allò perdut, l’acceptació de la pèrdua i la disposició a incorporar-se de nou a la vida. Fer el dol d’allò perdut és necessari. L’objectiu del procés de dol és el definitiu acomiadament interior d’allò perdut, l’acceptació de la pèrdua i la disposició a incorporar-se de nou a la vida. I és que, la paraula dol, a més a més de dolor (dolus), també significa “desafiament” (duellum). El desafiament de donar-se una altra oportunitat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: