Guerra

La influència de la Primera Guerra Mundial, obligà a replantejar la capacitat de destrucció de l’ésser humà. La pregunta fou: en l’ésser humà, el mal és estructural o secundari? S. Freud considerà que el mal és consubstancial a l’ésser humà, en la mesura que és un ser pulsional i, això, més enllà de la psicopatologia.

Quan A. Einstein, en la seva carta del 30 de juliol del 1932, li va preguntar a S. Freud: “¿Hay algún camino para evitar a la humanidad los estragos de la guerra? (…). Pese al empeño que se ha puesto, todo intento de darle solución ha terminado en un lamentable fracaso”; el pare de la psicoanàlisi, en la seva missiva del 2 de setembre del mateix any, li va respondre: “Nos parece con pocas probabilidades de éxito sino inútil el propósito de eliminar las tendencias agresivas de los hombres. (…) Si la disposición a la guerra se produce por un desbordamiento de la pulsión de destrucción, lo natural será apelar a su contrario, el Eros. Todo cuanto establezca lazos afectivos entre los hombres no podrá menos que actuar como un antídoto contra la guerra”.

Freud tracta de transmetre que l’ésser humà és un animal que es mou pels instints de vida i de mort i que un no pot existir sense l’altre. En aquest sentit, va venir a dir que no es pot eradicar el mal, que seria el gaudi en el sentit negatiu de la paraula.

Tanmateix, la “domesticació” d’aquests instints, l’enfortiment de l’intel·lecte i, per descomptat, els llaços afectius que ens uneixen als demés, ens han permès construir una civilització en la que la llibertat individual i el respecte cap a l’altre són la base de la convivència. A aquest procés que és la civilització occidental li devem el millor que hem assolit, i també bona part del que ocasiona els nostres patiments.

Un es sorprèn en observar que les guerres encara no han estat condemnades pel consell general de tots els homes. Però ja no les suportem més, per això ens alcem contra la guerra, i no es tracta d’una aversió intel·lectual i afectiva sinó que, en nosaltres, s’agita una intolerància constitucional.

Ens és impossible endevinar a través de quins camins o rodejos s’aconseguirà la pau. Per ara tan sols podem dir: tot allò que impulsi l’evolució cultural, obrarà contra la guerra; tot allò que estableixi vincles afectius entre els homes, haurà d’actuar contra la guerra.