Temps

Si algú de vostès esperava llegir un breu relat sobre climatologia, no cal que perdi el temps ni continuï llegint. Però, si vostè és d’aquells que s’ha qüestionat en algun moment com vivim el temps que tenim, pot continuar llegint.

És possible que alguna vegada hagin sentit dir -o fins i tot diguin- que el passat ja ha passat, que el futur no existeix i que tan sols compta el present. Però, a voltes, el passat no és passat perquè ens rosega el present i ens impedeix besllumar un futur amb serenor. Hi ha un parell de fenòmens que van lligats al passat i que ens priven del present, com són: la fixació (quedar atrapats en el passat) i la regressió (el retorn a pautes de conducta pròpies d’una fase de desenvolupament anterior i, per tant, del passat). En la mesura que puguem elaborar part de les nostres experiències passades, segurament estarem en millor disposició per a gaudir del present i encarar un futur amb il·lusió.

A vegades, ancorats en un present que no deixa de ser-ho, ens creem falses necessitats i supèrflues expectatives que ens carreguen de feixugues imposicions i ens fan perdre un dels tresors més preuats que tenim: el temps. Temps per a fer allò que ens agrada, temps per viure, temps per somiar, temps per estimar, temps per ser feliços i fer feliços els que ens envolten.

En una societat sobreexcitada com la nostra, on prima l’eficiència, importa la velocitat, i s’emfasitza l’oblidar, l’expulsar i el treure’ns de sobre allò que molesta, en lloc d’adquirir i interioritzar, sovint es té la fantasia de que si anem suficientment ràpid i no perdem el tren, encara tindrem temps de viure més i més coses…, que és la millor forma de no elaborar res i de no parar-se a pensar ni entendre el que s’ha viscut.

En aquesta línea, hi ha una sèrie de dificultats que van lligades a la nostra disposició, com poden ser l’estrès, la precipitació, o la impaciència (allò de “ho vull ja!”) que es podrien apaivagar posant en pràctica o ensenyant a practicar valors com la lentitud, l’espera o la paciència. Encara que la nostra societat no estigui massa o gens interessada en aquests valors, segur que la nostra salut mental els agrairia.

Hi ha un temps per cada cosa, i cada cosa vol el seu temps. Hi ha un temps arbitrari, marcat pel calendari i les agulles del rellotge, però també hi ha un temps subjectiu, intern, el tempo de cadascú per aprendre, entendre i pair. Hem de ser respectuosos amb el nostre temps, i fer per manera que els del nostre voltant ens el respectin.

Com deia Eclesiastès, hi ha un temps per a sembrar, i un temps per a collir. Però, si us plau! Sense pressa; pas a pas. A més, si som curosos amb ell (el temps), mai ens falla.