Nadal

Carrers engalanats de llums de colors, aparadors amb ninots de neu, caganers i tions. Escenes del pessebre, Pares Noel i els tres Reis de l’Orient. Arbres decorats amb boles i estrelles, pastorets i cap d’any… Gairebé tot amb l’objectiu de que la gent consumeixi (puc dir: malbarati?).

En una societat de l’excés on sembla que prevalgui l’imperatiu del tenir en lloc del ser, s’insti a comprar més del que es necessita i a gastar més del que veritablement es desitja, on són els límits? I, de quina part som responsables d’aquest engranatge? Sentim la disposició d’assumir la porció que ens pertoca? Excés de joguines, excés de regals, excés de torrons… Excés! Ho gaudim o en patim?

Què hi ha darrera d’aquesta necessitat quasi compulsiva a consumir? Qui sap si és el símptoma social d’un cert malestar, el malestar de la nostra cultura. És com si per tot arreu hi hagués l’eslògan de: “adquireix el producte i seràs feliç”. Potser tan sols és la búsqueda d’una felicitat substitutiva de la que ens és inabastable. I, un cop tenim allò que hem comprat, ens adonem que la satisfacció no és absoluta, però, tanmateix, caiem a la trampa una vegada i una altra, més o menys indefinidament, temptats de creure de que el pròxim objecte ens proporcionarà aquella felicitat inassolible.

Nosaltres, els adults, encara que creiem tenir clares algunes coses, en la majoria de les ocasions ens fem un embolic, ens perdem en el laberint de la vida i ens oblidem del que realment desitgem, o el que suposa aconseguir realitzar els nostres desitjos. Per això les cartes als Reis Mags només les escriuen els nens, perquè ells sí saben el que volen, perquè necessiten a l’altre per poder aconseguir el que desitgen.

Mentre una part de la societat dóna l’esquena al que no té, es promou una solidaritat temporal que en la majoria de casos es sol desinflar un cop les festes ja han passat… Podem preguntar-nos: no serà que l’excés genera culpa i per apaivagar la nostra mala consciència ens omplim de bons propòsits? Quina significació subjectiva té per a tu ajudar als altres? Ajudar: a qui? Amb què? De quina manera? Fins a quin punt…?

Festes de Nadal. A molts els agraden, a alguns els entristeixen, altres les odien… Hi ha el Nadal de la fe, hi ha el Nadal del consum, hi ha un Nadal per a cadascú. I tu, ja has decidit com vols viure el teu Nadal? Encara ets a temps d’escriure una carta als Reis Mags. T’animes a deixar-te abraçar per la seva màgia? Cerca dins teu. Bones festes!

2 respostes a “Nadal

  1. Bon dia Montse,

    trobo l’escrit del tot acertat en aquest dies previs al Nadal i aquestes Festes…

    Un cop encaixat el primer embat d’aquesta pàdèmia em vaig refugiar en la lectura i introducció a les filosofíes orientals; el Zen, el disfrutar de les petites coses, escriure haikús, gaudir de l’inmediat i també finit, el ritual del te, que es tota una filosofía de vida; disfrutar de la pintura amb tinta xina sobre paper d’arrós, on el pinzell es la prolongaciò d’un mateix i on un, vol ser el motiu que s’intenta plasmar, et pot dur a un grau de concentració i control de la respiració on l’ànima es calma i el cos es relaxa, que tal i com està el “pati” son ambdues coses bones per la nostra salut física i sobre tot psíquica.

    Bon Nadal i bones Festes

    Un petonet.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: