Nadal

Carrers engalanats de llums de colors, aparadors amb ninots de neu, caganers i tions. Escenes del pessebre, Pares Noel i els tres Reis de l’Orient. Arbres decorats amb boles i estrelles, pastorets i cap d’any… Gairebé tot amb l’objectiu de que la gent consumeixi (puc dir: malbarati?).

En una societat de l’excés on sembla que prevalgui l’imperatiu del tenir en lloc del ser, s’insti a comprar més del que es necessita i a gastar més del que veritablement es desitja, on són els límits? I, de quina part som responsables d’aquest engranatge? Sentim la disposició d’assumir la porció que ens pertoca? Excés de joguines, excés de regals, excés de torrons… Excés! Ho gaudim o en patim?

Què hi ha darrera d’aquesta necessitat quasi compulsiva a consumir? Qui sap si és el símptoma social d’un cert malestar, el malestar de la nostra cultura. És com si per tot arreu hi hagués l’eslògan de: “adquireix el producte i seràs feliç”. Potser tan sols és la búsqueda d’una felicitat substitutiva de la que ens és inabastable. I, un cop tenim allò que hem comprat, ens adonem que la satisfacció no és absoluta, però, tanmateix, caiem a la trampa una vegada i una altra, més o menys indefinidament, temptats de creure de que el pròxim objecte ens proporcionarà aquella felicitat inassolible.

Nosaltres, els adults, encara que creiem tenir clares algunes coses, en la majoria de les ocasions ens fem un embolic, ens perdem en el laberint de la vida i ens oblidem del que realment desitgem, o el que suposa aconseguir realitzar els nostres desitjos. Per això les cartes als Reis Mags només les escriuen els nens, perquè ells sí saben el que volen, perquè necessiten a l’altre per poder aconseguir el que desitgen.

Mentre una part de la societat dóna l’esquena al que no té, es promou una solidaritat temporal que en la majoria de casos es sol desinflar un cop les festes ja han passat… Podem preguntar-nos: no serà que l’excés genera culpa i per apaivagar la nostra mala consciència ens omplim de bons propòsits? Quina significació subjectiva té per a tu ajudar als altres? Ajudar: a qui? Amb què? De quina manera? Fins a quin punt…?

Festes de Nadal. A molts els agraden, a alguns els entristeixen, altres les odien… Hi ha el Nadal de la fe, hi ha el Nadal del consum, hi ha un Nadal per a cadascú. I tu, ja has decidit com vols viure el teu Nadal? Encara ets a temps d’escriure una carta als Reis Mags. T’animes a deixar-te abraçar per la seva màgia? Cerca dins teu. Bones festes!