Què pretenc amb el Blog

Amb aquest Blog pretenc compartir diversos textos que vagi escrivint al voltant de la psicologia, la literatura i, perquè no, de la vida. Vol ser un espai que convidi a la reflexió i, com dic, englobarà temes molt diversos, alguns més acadèmics, altres més divulgatius, i uns altres amb un estil més literari.
A la meva consulta, atenc a tota persona que necessiti ajuda i estigui disposada a fer un treball. Em dedico a atendre adults a nivell individual i de parella, i també faig teràpia amb nens i nenes. Habitualment, el que duu a demanar una primera visita és el patiment a través dels símptomes, com la mateixa angoixa, que no es tracta de taponar-la, sinó que s’ha de poder interrogar, perquè si ens sentim angoixats és per alguna cosa i sovint ens pot apropar a algun punt de veritat subjectiva. Quan un es pot formular la pregunta de: Per què em torno a trobar amb el mateix? S’obre la possibilitat de dirigir-se a un professional. No tant per saber allò que no se sap, sinó per saber fer alguna cosa amb allò en que la persona està enredada. Convé rompre amb els prejudicis respecte a que qui acut a un professional de la salut mental és un trastornat o un boig; i cal recordar que justament és la part sana del pacient la que el duu a consultar, ja que implica tenir un cert reconeixement de que quelcom en ell no funciona i que està implicat en allò mateix que no aconsegueix desenredar i el fa patir. La clínica ens reclama atendre el cas per cas, la particularitat de cada subjecte, és una tasca d’artesania!
No és fàcil resumir amb poques línies en què consisteix un tractament psicològic, perquè hi ha diferents modalitats de tractament -per exemple, és diferent un seguiment d’una psicoteràpia focal i breu, i aquests d’una psicoteràpia d’orientació psicoanalítica pròpiament dita-, i perquè existeixen uns criteris d’indicació i contraindicació per a cada persona. Es tracta de poder fer un procés personal, de parella o de família que convidi al subjecte a interrogar-se respecte el que li passa a la vida i quin paper hi juga, quin és el seu grau de participació, de quina manera hi està implicat. La nostra cultura no ofereix massa esquerdes per a que la persona pugui preguntar-se: “Què vull? Què estic fent? Per què em passa el que em passa? Quin sentit té la meva vida?” I inclòs abans que intenti articular una pregunta ja se li respon: “No no, tu el que vols és tal cosa, el que necessites és tal altra, el que et falta és això o allò…”. Cal donar espai, i aquest espai és el que justament s’ofereix des del marc psicoanalític. El treball d’orientació psicoanalítica proporciona un espai per a la subjectivització i permet que una persona es responsabilitzi del seu malestar i per tant pugui solucionar-lo des de dins.

Bona lectura!