Arxius d'autor: mondavins

Moltes persones volen respostes i, a poder ser, ràpides. Demanen respostes o, fins i tot, les exigeixen. Respostes úniques com a solucions a alguns problemes de l’ànima. I a voltes sense deparar en les pròpies preguntes. En la importància de les preguntes, en la seva adequació o encert. Us convido a reflexionar al voltant d’aquestesContinua llegint “Preguntes”

Potser precisament perquè em considero una persona poc tecnològica, l’impacte de les noves tecnologies a les nostres vides no deixa de suscitar-me interès i preguntes. Mentre que la ciència progressa lentament, la tècnica avança amb una rapidesa vertiginosa i fa de la velocitat un dels seus màxims postulats. Certament, la velocitat s’ha convertit en unContinua llegint “Smartphone”

En el darrer número del Pànxing m’interrogava al voltant de “Què passa amb la història?” i la manca d’interès tant per la Història com a disciplina, com per narrar la història personal. Pel que fa a la història personal, podem preguntar-nos: per què cada vegada més, en la clínica, s’observen més pacients que els costaContinua llegint “Història (II)”

De sobte em trobo pensant en: “Què passa amb la història?”. A la consulta cada vegada rebo més nens i nenes amb poca capacitat d’historitzar, això vol dir, de relatar amb paraules la seva pròpia història. Gairebé no aporten records de la seva primera infantesa i observo unes dificultats per a poder rescatar quelcom delsContinua llegint “Història (I)”

J. Lacan encunyà el terme extimité aplicant el prefix ex (d’exterior) a la paraula francesa intimité (intimitat). El neologisme resultant, que pot traduir-se com a “extimitat”, expressa el mode en que la psicoanàlisi problematitza l’oposició entre allò intern i allò extern, entre contenidor i contingut. El terme, brillant, és difícil de definir-lo. El terme extimitatContinua llegint “Extimitat”

Tant l’amor com l’odi són sentiments molt primitius, molt bàsics en la constitució del psiquisme, i cada persona haurà de manejar aquests sentiments tant fonamentals i trobar les maneres per a poder vehicular-los en les seves relacions amb els altres. En l’àmbit de la parella, un dels mals de “l’amor romàntic” que encara preval avuiContinua llegint “Odienamorament”

Cada vegada més arriben nens i nenes a la consulta que em confronten amb una manera diferent de jugar. Les seves preferències no es concentren en dibuixar, fer jocs de taula o activitats d’ordre simbòlic, sinó que en el seu relat fan molta referència a les seves activitats relacionades amb el món tecnològic. El nouContinua llegint “Pantalles”

Aquestes notes* que creo, són les mateixes que m’acullen. Això les fa grans, i tan senzilles que són. Beneït el dia que vaig aprendre a llegir i escriure. Un petit pas que s’ha convertit en un trampolí cap al món, cap al meu món interior empedrat de possibles i impossibles. Per mi escriure és unContinua llegint “Maternitat”

Déu és absent, ningú no l’ha vist mai. En realitat, aquest raonament de l’ateisme no ens hauria de sorprendre ja que gairebé és una constatació. Però potser tal vegada, conèixer Déu és fer-ne l’experiència. Una experiència subjectiva i íntima que passa per les petites coses de la vida quotidiana, per una manera de concebre laContinua llegint “Déu”

Ja ha passat més d’un any des de que tot va començar i ningú dubta de que la pandèmia ha suposat canvis importants a les nostres vides. La COVID-19 ens ha recordat la nostra fragilitat com a humans i hem vist signes d’esgotament, desafecció, desencantament, desconfiança, rebuig a mesures confuses i contradictòries, fatiga de lesContinua llegint “Covid”