MONÒLEG

Mira que dir-li que sí, a la Sue. Però si és una insulsa! I a sobre li vaig donar carta lliure perquè triés la peli. Amb què devia estar pensant? Quina cagada… Vaig d’intel·lectual excèntric i estic aquí assegut al costat d’una dona que no em va, i veient una comèdia romàntica patètica i ensucrada. I ara vindrà un petó… Veus, ja ho sabia. Típica, tòpica i previsible. I aquesta quieta com un estaquirot a punt de posar-se a plorar. Si l’Artur de l’oficina em veiés es cardaria un fart de riure. Ell, que em té per un escèptic descregut, fliparia. Ostres, mira, aquest Jaguar és molt igual que aquell de joguina que em va regalar la tia Rosa quan era petit..! I tant com hi havia jugat. Me l’enduia a tot arreu, al llit i tot! I quin final, aquella història… Una vegada que vam anar a casa del tercer nòvio de la mare després del pare, me’l vaig deixar allà. Quan ja érem fora i em vaig adonar que no el portava i li vaig demanar a ma mare que hi tornéssim per anar-lo a buscar, em va dir que no. No vaig entendre fins molt més tard que la cosa entre la mare i aquell paio, com es deia… Pere? va acabar com el rosari de l’aurora i per això no hi va voler tornar. I jo, de cop i volta, arrencat del meu Jaguar, quina putada! Quants nòvios ha tingut la mare? Un fotimer… Què hi té a veure que a ella no li hagin funcionat les relacions de parella i, per la meva banda, a mi tampoc? És pura coincidència? No ho crec… Alguna cosa hi ha, amb això de vincular-nos… Acabem destruint allò que volem construir… Per això l’Artur em va recomanar que anés a una psicoanalista… Però això de tombar-me al divà i començar a desbarrar fent això que en diuen la lliure associació d’idees no sé pas si ho sabria fer… Em costa deixar-me anar i confiar… Ei, potser és això el que em passa amb les parelles…! Com confiar amb una mare que no recula per anar a buscar el meu cotxet preferit a casa d’un noviet? Com confiar en la paraula de l’altre si ma mare cada vegada s’omplia la boca de que aquell home seria el definitiu i només feia que portar estranys a casa? No m’estranya que em refugiés en els llibres…, em permetien construir una realitat a mida, fantasiejar, somiar despert…, potser em venen de llavors les meves filosofades i palles mentals… El merder que ara tinc a la feina és acollonant…, fa dies que m’hi barallo, no tinc ni punyetera idea de com ho haurem de solucionar…, no descanso bé i durant el dia vaig zombie… Potser per això vaig dir-li que sí a la Sue, ja no sé ni el que em faig…! I si vaig a una psicoanalista? A veure què em passa amb les dones, com em va poder afectar no anar a recuperar el meu Jaguar i, de passada, potser em posa un punt de llum amb el tema de la feina… Seria matar tres pardals amb un tir, hehe! Jo, que no mato ni una mosca i em piquen els mosquits. Malparits. Hòstia, la Sue està plorant… Els protagonistes tornen a pujar al Jaguar i se’n van… Ah, fixa’t, però si ja surten les línies de crèdit…, menys mal. Quin mal de cul que he agafat. Necessito estirar les cames…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: