Riure

Estimats lectors: què tal alguna cosa lleugera i fresca per anar començant l’any? Sabem que riure té els seus efectes. Biològicament, en riure s’activen els circuïts neurològics dopaminèrgics del sistema límbic. Quan riem el cervell segrega unes hormones que són analgèsics naturals generadores de sensacions plaents.

S’han descrit múltiples beneficis del riure, físics, psicològics i socials. Per exemple, físicament, estabilitza la pressió sanguínia, oxigena la sang, estimula els òrgans vitals, promou la relaxació dels músculs, redueix la quantitat d’hormones segregades en situacions d’estrès, redueix el dolor, i fins i tot potencia el sistema immunològic! Psicològicament, aporta vitalitat i energia, estimula els comportaments positius i l’optimisme, ens fa sentir més desperts i receptius, i ajuda a tenir una millor imatge d’un mateix i de l’entorn. Socialment, el riure té una funció de cohesió, i cal ressaltar el seu caràcter contagiós, el deslliurament de situacions socialment incòmodes i el poder comunicatiu de l’humor.

La risoteràpia -també coneguda com humorteràpia o teràpia del riure-, consisteix en crear situacions que ajudin a alliberar les tensions físiques o emocionals, per aconseguir riure de manera sana i natural. Es sol practicar en grup i es fan servir diverses tècniques d’expressió corporal. La seva popularitat arribà als anys 70, quan Norman Cousin (editor i periodista estatunidenc), decidí publicar la seva experiència: patia greus dolors “sense solució”, i va comprovar que el riure l’ajudava a fer desaparèixer el dolor durant unes hores. Posteriorment, un altre nom propi en la història de la risoteràpia és Hunter “Patch” Adams, que als anys 80 va aplicar l’alegria i el bon humor com a suport en la recuperació i tractament de malalties, obtenint beneficiosos resultats.

Tanmateix, els avantatges del riure es coneixen gairebé des de temps immemorials. En algunes cultures hindús, el riure és vist com una pràctica espiritual i també es considera un mètode de meditació. En la filosofia xinesa del Tao, hi ha constància que des de fa més de 4.000 anys, existien temples de reunió per tal d’equilibrar la salut a través del riure. En antropologia es registren diverses tribus en què els xamans feien de “pallassos” per curar els guerrers i les persones malaltes. A Europa, trobem dades de que a l’Edat Mitjana hi havia metges que receptaven el riure als seus pacients. I, al segle passat, Sigmund Freud deia que el fet de riure alliberava energia psíquica i que, per tant, tenia una funció en l’homeòstasi o l’equilibri mental de la persona.  

De totes maneres, hi ha molts tipus de riure, i és que no tots els riures són iguals. Hi ha riures sans, espontanis, discrets, aguts, contagiosos, enigmàtics, seductors, còmplices, encomanadissos, catàrtics, còmics, graciosos, fàcils… Però també n’hi ha de sarcàstics, grollers, sorneguers, nerviosos, planyívols, inapropiats, ridículs, cínics, maldestres, esquius, secs, irònics, forçats, barroers, amargs, desvergonyits, banalitzadors, danyins… Algunes expressions en català que sovint fem servir són: riure’s d’un mateix, riure per sota el nas, esclafir a riure, fer-se un tip de riure, desllorigar-se de riure, riure pels descosits, pixar-se de riure, riure fins que ens falti l’aire, riure a cor que vols, plorar de tant riure, riure per no plorar, riure per viure o morir-se de riure…

Certament, l’ús i les funcions del riure poden ser diverses -algunes d’elles, no sempre benèfiques (almenys, pel receptor)-. Tant si et consideres una persona amb sentit de l’humor com si no, bon riure!