Mots

En tota selecció sempre hi ha l’empremta del qui tria, en funció de la seva filosofia, de la seva visió de l’ésser humà o de la vida. Hi ha uns motius visibles o ocults que han dut a elegir uns mots i no uns altres, una frase i no una altra. Una selecció no és tan sols una còpia del què diuen els altres, sinó que en allò que decidim recollir, hi ha alguna cosa que ressona en nosaltres i diu de nosaltres. Podem haver subratllar un vers o un fragment perquè ens ha sorprès, o commogut, o cridat l’atenció, o resultat suggeridor, o senzillament agradat per les raons que siguin. Aquestes cites, sota el títol de “Mots” -que fan sèrie amb “Amor”, “Vida”, “Hesse”, “Déu”, “Preguntes” i “Tresors”-, en són una mostra. Plaent lectura!

“Preguntar-se pel sentit de la vida, de les coses d’un mateix. La resposta és sempre una faula. La Veritat camina amb delicadesa pels contes de fades”. (P. Divins, 2014, “El pòsit dels dies”).

“Com els arbres per les fulles, jo respir per les paraules”. (Ponç Pons, 2014. “El rastre blau de les formigues”).

“No quiero callar esto, porque los silencios a veces son cuchillos con los que matamos a los que más queremos. Porque a veces callar es un crimen infame. Guárdalo en tu corazón”. (L. Beccaria, 2004. “Una mujer desnuda”).

“En la paraula, no hi ha res de més sòlid que una debilitat reconeguda”. (M. Balmary, 2007. “El monjo i la psicoanalista”).

“Decir las cosas en voz alta es diferente: confiere a la palabra pronunciada un valor excepcional. Uno siente que la palabra se conmueve, que lo vive como un signo de reconocimiento”. (A. Nothomb, 2001. “Metafísica de los tubos”).

“Una biblioteca en la que faltan los cuentos de hadas es como un jardín sin flores”. (R. Eder, 2012. “La vida ondulante).

“Els nens no són quaderns per pintar. No els pots omplir amb els teus colors preferits”. (K. Hosseini, 2008. “El caçador d’estels”).

“Babel. La falta de entendimiento entre los hombres no es la diferencia de lenguas, sino la imposibilidad de erigir algo en silencio”. (R. Andrés, 2011. “Los extremos”).

“El amor y la poesía quieren perderse en lo indecible”. (F. Menéndez, 2008. “Hilos sueltos”).

“M’agradaria escriure’t les paraules més belles, aquelles que només sap el silenci” (P. Divins, 2018. “El Llevat de la Vida”).