Somnis

Les concepcions de Sigmund Freud, fecundes per les seves múltiples implicacions, van provocar el naixement de tot un conjunt de plantejaments extraordinàriament audaços que giren entorn de l’existència de l’inconscient. Molt esquemàticament, podríem dir que el contingut d’aquest inconscient té el seu origen en la infància. El que s’ha reprimit per la censura pugna per expressar-se i finalment emergeix per via indirecta i encoberta a través de les formacions de l’inconscient com són els símptomes, els lapsus, els actes fallits o els somnis -la via regia d’accés a l’inconscient-.

A “La interpretació dels somnis” (1900), una de les coses que Freud ve a dir és que els somnis són egoistes, en el sentit de que sempre tenen a veure amb el propi subjecte que els somia. Per exemple, podem aparèixer en el somni directament o sota la forma d’altres persones, malgrat això no significa que totes les figures que apareixen s’hagin de veure com a representatives del propi Jo del somiant, ni tampoc no s’ha d’interpretar de manera simbòlica tot el contingut d’un somni i caure en un “deliri interpretatiu”. Cal distingir entre el contingut manifest (el contingut narrat del somni) i el contingut latent (en el que entren en acció mecanismes com la condensació, el desplaçament, la figuració i l’elaboració secundària).

Els somnis ens donen pistes sobre els desitjos inconscients i des de la psicoanàlisi s’entén que el somni és un intent de realització (disfressada) de desitjos (reprimits). Cal recordar bé aquesta idea: en el somni el desig es realitza (s’articula, s’elabora) però només ho fa disfressant-se. És a dir, que entre el desig i el somni com a realització, hi han les deformacions que fan que en el somni, la relació del desig amb el seu objecte, no sigui directa. Freud ho deia amb totes les lletres: cap objecte coincideix amb l’objecte que el subjecte busca. En el desig hi ha quelcom que falta; el desig viu de la seva pròpia insatisfacció.

Partint de que no tots els somnis són interpretables, cal valorar-los dins un marc de treball analític, i això significa que no pot desvincular-se de la transferència entre el pacient i el terapeuta. A vegades, els somnis, més que un producte psíquic a interpretar, poden desvelar una forma elaborativa en sí mateixa. I, finalment -amb l’ajuda de l’analista-, serà el mateix subjecte el que interpretarà el propi somni a través d’associar lliurement les idees que li sorgeixin a propòsit del somni que narra dins l’espai de les sessions.