Moltes persones volen respostes i, a poder ser, ràpides. Demanen respostes o, fins i tot, les exigeixen. Respostes úniques com a solucions a alguns problemes de l’ànima. I a voltes sense deparar en les pròpies preguntes. En la importància de les preguntes, en la seva adequació o encert. Us convido a reflexionar al voltant d’aquestes cites seleccionades per a l’ocasió:
“Hi havia una vegada un noi que estimava una noia, i el riure d’ella era una pregunta que ell es volia passar la vida contestant”. (N. Krauss, 2006. “La història de l’amor”).
“Las respuestas cambian con el tiempo, sólo las preguntas permanecen. Lo difícil es dar con esas preguntas”. (M. Neila, 2012. “Pensamientos de intemperie”).
“Primer pensamiento del día: ¿cómo me sorprenderá hoy el misterio?”. (P. Grande, 2012. “Hendiduras”).
“Intente amar las preguntas mismas, como cuartos cerrados y libros escritos en un idioma muy extraño”. (R. M. Rilke, 2003. “Cartas a un joven poeta”).
“En todo problema profundo siempre queda algo por pensar…, pero normalmente la solución no se encuentra reflexionando”. (P. Grande, 2012. “Hendiduras”).
“No puc dir de mi que sigui un savi. He estat un buscador i encara ho sóc, però ja no busco en les estrelles ni en els llibres; començo a escoltar les ensenyances que la meva sang murmura a dintre meu. La meva història no és agradable, ni és dolça i harmònica com les històries inventades, té un sabor d’insensatesa i de confusió, de follia i de somni, com la vida de tots els éssers humans que no volen ja enganyar-se ells mateixos”. (H. Hesse, 1996, “Demian”).
“Vaig saber que una veritat irreemplaçable es dreçava davant meu -que em calia recollir”. (H. Dorion, 2003. “Un rostre recolzat contra el món”).
El món de la Mon 