Smartphone

Potser precisament perquè em considero una persona poc tecnològica, l’impacte de les noves tecnologies a les nostres vides no deixa de suscitar-me interès i preguntes. Mentre que la ciència progressa lentament, la tècnica avança amb una rapidesa vertiginosa i fa de la velocitat un dels seus màxims postulats. Certament, la velocitat s’ha convertit en un senyal d’identitat històrica de la “societat de la impaciència” -que és la nostra-. I hi ha una confiança cega en l’omnipotència tecnològica. Actualment, el major percentatge de la riquesa en l’economia mundial ve generat per la tècnica. La tècnica és l’amo de l’època, un amo sense fre que ens empeny a consumir els seus productes innovadors i les seves promeses, d’un mode autòmat i homogeni.

Tal com explica el psicoanalista Gustavo Dessal (2019) a Inconsciente 3.0, l’smartphone ha estat una revolució. En un sol objecte de butxaca tenim: un telèfon mòbil, un ordinador, una màquina de fotos, una màquina de filmar, un sistema de navegació per GPS, connexió per infraroigs i Bluetooth, accés a internet, xarxes socials, vídeojocs, agenda electrònica, sensors mèdics, receptor de televisió, gestió del correu electrònic, i un llarg etcètera. No és un objecte més que s’afegeix a la interminable llista d’invencions tècniques. El telèfon intel·ligent posseeix una característica específica que el torna incomparable: la seva presència absoluta i la manera en que ens acompanya en tots els moments de la nostra vida. La seva omnipresència es deu a diferents fets: 1) a que el seu ús és cada vegada més senzill, 2) al seu petit tamany, 3) al seu baix pes, 4) als serveis que presta, i 5) al gaudi associat. En l’actualitat, la tècnica no és només una eina destinada a resoldre un problema pràctic, sinó que es constitueix en sí mateixa com un instrument de satisfacció. Els smartphones no només compleixen una funció utilitària, hi ha quelcom més en joc: aporten un gaudi en sí mateixos. Els usuaris consulten constantment la pantalla del seu mòbil amb una lliscada de dits per verificar si han rebut una notificació o un missatge. De fet, existeixen diferents tècniques per induir el sentiment de que, si no estem constantment atents al mòbil, correm el risc de “perdre’ns alguna cosa”.

En els últims anys, són els propis experts en la creació dels avanços tecnològics els que han començat a reclamar la importància d’una regulació per part dels governs i un ús responsable de les tecnologies. Alguns “penedits” de Silicon Valley, sentint-se culpables d’haver contribuït a crear un sistema algorítmic capaç de sondejar en els mateixos circuïts pels quals la gent busca menjar, droga, sexe o alcohol, tracten de crear una “consciència” molt peculiar: dissenyen aplicacions per reduir l’addicció a les aplicacions. De totes maneres, no sembla que això pugui resoldre la qüestió. La cultura d’internet ha arribat per canviar de manera definitiva el curs de la història de la humanitat. Algú dubta de que el context tecnològic en ràpida evolució ens influeix i pot influir-nos en el futur? Quines són i poden ser les conseqüències de la tecnologia a la vida de les persones? Experimentem un efecte anestèsic al ser sotmesos diàriament a un número indeterminat d’inputs d’informació així com altres tècniques d’influència que saturen la capacitat d’anàlisi. Potser cadascú es podria preguntar: Quin lloc ocupa el dispositiu en la meva economia psíquica? Quina és la relació singular que estableixo amb aquest objecte? Un talismà? Un fetitxe? Un remei que em calma l’angoixa? Un refugi? Una connectivitat? Una sociabilitat artificial? Vincles de baix risc? Una sortida per escapar de mi mateix? Tenint en compte que la seva incidència és irrefutable, és important investigar les conseqüències epistèmiques i clíniques de les noves tecnologies.