Déu

Déu és absent, ningú no l’ha vist mai. En realitat, aquest raonament de l’ateisme no ens hauria de sorprendre ja que gairebé és una constatació. Però potser tal vegada, conèixer Déu és fer-ne l’experiència. Una experiència subjectiva i íntima que passa per les petites coses de la vida quotidiana, per una manera de concebre la realitat, per la forma de relacionar-nos amb els demés. Heus aquí un recull de cites que volen convidar a reflexionar sobre aquesta qüestió:

“Déu és la sal que fa que tota l’aigua de la gerra sigui salada, però que també fa que cada gota -sense excepció- ho sigui. Déu és allò -essència o esperit, no ho sabem- que fa que tot i cada cosa en particular -des d’un gra de sorra fins a l’home- mereixi ser admirada, cuidada i estimada. Déu és ‘l’animeta’ de cada cosa i ‘l’ànima’ de l’Univers. Déu és poesia. Des d’aquesta perspectiva, Déu no és una persona ni una cosa ni una idea ni un concepte ni una imatge ni una projecció de la ment ni és omniscient ni tot poderós ni… Potser l’única cosa que en podríem dir és que és bo i que fa bones totes les coses. Per a mi la religió és més aviat una consciència que implica alhora una determinada relació amb les coses, una percepció de que tota cosa mereix ser admirada, cuidada i estimada, i miro d’apartar-me de tot allò que la impedeix i d’apropar-me a tot allò que la propicia.” (P. Divins, 2012. “Correspondència”).

“Si hi ha un déu que guiï els éssers els uns cap als altres, si hi ha un déu en el cel de les nostres grans trobades, aquest m’interessa.” (M. Balmary, 2007. “El monjo i la psicoanalista”).

“I si voleu conèixer Déu, no pretengueu pas resoldre tots les enigmes. És millor que mireu al vostre entorn i El veureu jugar amb els vostres nens. Mireu també l’espai; El veureu caminant pels núvols, estenent els seus braços en el llamp i davallant cap a la terra en la pluja. El veureu somriure en les flors, i després s’alçarà i agitarà les seves mans en els arbres.” (G. K. Gibran, 1923. “El profeta”).

“Dios es el resultado de un grandioso proceso de sublimación. Haber logrado concentrar la multiplicidad de los miedos humanos en uno solo es una famosa conquista cultural que durante siglos ha ofrecido un sólido soporte para hacer tolerable la existencia del hombre, asolada por innumerables peligros e incertidumbres imposibles de adivinar o prevenir (…). Pero el Libro de Job se ha escrito para que sepamos, desde el mismísimo principio, que la incertidumbre y la insensatez no nos abandonaran jamás. No solo Dios es incapaz de ordenar por completo el caos y el sinsentido de la vida, sino que Él mismo contribuye a mantenerlos. Quizás, en esa crueldad que Dios muestra hacia su criatura, se encuentre también una enseñanza: la de no confiar que la obediencia será necesariamente recompensada, ni que el amor recibirá su premio.” (Z. Bauman i G. Dessal, 2014. “El retorno del péndulo. Sobre psicoanálisis y el futuro del mundo líquido”).

“Existe Dios porque existe la palabra.” (F. Menéndez, 2008. “Hilos sueltos”).

“En nuestro interior habita un mendigo… quizás sea Dios.” (P. Grande, 2012. “Hendiduras”).

“No porque se diga que Dios es una ficción de nuestro espíritu, hemos de concluir que es menos auténtico”. (A. Bessa-Luís, 2004. “Contemplación cariñosa de la angustia”).