Hesse

Hermann Hesse (1877-1962), és un dels escriptors alemanys més llegits i traduïts del segle XX. “El llop estepari”, “Demian” o “Siddhartha” formen part de les seves conegudíssimes novel·les. Destaquen dos fets que van marcar la seva vida i que són molt importants per entendre la seva obra: ser fill de missioners (i haver pogut conèixer la cultura oriental des de ben jove) i haver viscut les dues guerres mundials. “Lectures per a minuts” (2007) -publicada en alemany el 1971 i en castellà el 1975-, és un recull de fragments aforístics que condensa l’essència dels seus pensaments i la seva visió de l’ésser humà. Va construir la seva filosofia a partir d’un esperit crític, alternatiu, humanista i pacifista que influí d’una forma especial a la Generació Beat. El que resulta més sorprenent és l’actualitat de moltes de les seves reflexions. Aquesta n’és una petita selecció:

“Crec saber que tot intent de canviar el món porta a la guerra i a la violència, i per tant no puc adherir-me a cap sort d’oposició, ja que no aprovo les conseqüències últimes que ocasiona i penso que la injustícia i la maldat del món no tenen cura. El que sí que tenim la capacitat i l’obligació de canviar som nosaltres mateixos: la nostra impaciència, el nostre egoisme (també l’espiritual), el nostre ressentiment, la manca d’amor i d’indulgència. Qualsevol altra transformació del món, encara que es faci amb molt bona intenció, la considero inútil”.

“No hem de començar pel final, per les formes i pels mètodes polítics, sinó pel començament, per la construcció de la personalitat, si és que volem tornar a tenir esperits i persones que ens garanteixin el futur”.

“Depèn només del coratge. Sovint el perd també el més intrèpid, i llavors tendim a buscar programes, certeses i garanties. El coratge necessita la raó, però no n’és fill, sinó que té el seu origen en estrats més profunds”.

“Quan odiem algú, odiem alguna cosa que habita en nosaltres mateixos. El que no és dins nostre no ens altera”.

“Les coses que veiem són les mateixes que són dins nostre. No hi ha cap més realitat que la que nosaltres alberguem. És per això que gairebé tothom viu d’una manera tan irreal, perquè pren les imatges externes per la realitat i no deixa parlar, en canvi, el seu propi món interior. Així es pot arribar a ser feliç, però quan s’és coneixedor de l’altra via, ja no és té l’opció d’enfilar el camí de la majoria”.

“Quan tenim por d’algú és perquè a aquest algú li hem cedit poder sobre nosaltres”.

“No tenim l‘obligació d’apropar-nos els uns als altres, igual que el sol no s’acosta a la lluna ni el mar a la terra. La nostra meta és reconèixer-nos els uns als altres i aprendre a veure i a respectar en els altres el que són: l’altra cara de la moneda i el nostre complement”.

“Exigim que la vida tingui sentit, però té exactament el sentit que nosaltres mateixos estem en condicions de donar-li. Com que l’individu no n’ha sabut prou, s’han anat a buscar respostes consoladores en la religió i la filosofia. Totes aquestes respostes diuen si fa o no fa el mateix: que la vida guanya sentit només a través de l’amor. És a dir: com més capaços som d’estimar i de lliurar-nos, més sentit adquireix la nostra vida”.

 “Hi ha pageses que l’únic que coneixen és la Bíblia i que, malgrat això, hi han sabut pouar més saviesa, consol i alegria que el que cap sàtrapa serà capaç d’extreure mai de la seva preciosa biblioteca”.

“L’ofici de poeta no consisteix a mostrar el camí, sinó sobretot a despertar el desig”.