Trauma

Aquesta és la història real d’un cas inventat. Es tracta d’una nena de 13 anys -a la que anomenaré Blanca– que de petita va ser abusada per un seu oncle; una figura amb qui la nena confiava innocentment. Quan arriba a la consulta, no és tan sols el seu cos objecte d’abusos el que ha emmalaltit amb un trastorn alimentari greu, sinó que el seu llaç amb el món ha trontollat fortament. Resulta que, quan la nena revela els abusos patits, la seva mare, en lloc d’indignar-se, li recomana una mena de silenci encobridor per protegir l’statu quo que impera en la família. Per aquesta nena, ja res serà com abans: sent que la paraula de la mare, en lloc de recolzar-la, l’abandona passivament, tal com havia estat en mans del seu oncle.

El trauma de l’abús sexual per part d’un membre de la família, no tan sols afecta al cos del nen o nena sinó que envaeix la seva vida psíquica i és, per sobre de tot, el trauma de la pèrdua de la confiança amb l’altre. La família, com un espai de pertinença i protecció, dóna pas a un rostre que es revela monstruós. L’infant no pot concebre la noció de que una persona que se suposa que hauria d’ajudar-lo sigui al mateix temps la persona que el deixa tant desprotegit i desemparat. No és només el cos objecte d’abusos el que pot emmalaltir sinó que al subjecte se li esberla el seu vincle amb el món. No és només el subjecte el que s’esfondra sinó que el que es desintegra és el sentit del món tal i com l’havia conegut.

Etimològicament, trauma ve del grec traûma, traúmatos, que significa “ferida”. Un trauma és un esdeveniment que es caracteritza per la seva intensitat, per la incapacitat del subjecte de respondre-hi adequadament i per les conseqüències duradores que provoca, que suposen una ruptura del curs de l’existència i amenacen la integritat de la persona. El concepte de trauma està present en tota l’obra de Freud, des del principi fins el final. I, molt sintèticament, el que finalment ve a dir és que la primera vivència infantil pot no adquirir un caràcter traumàtic, però que serà en un segon moment (freqüentment en l’adolescència) que una segona escena resignificarà la primera vivència -que va ser esborrada del record per la repressió-, podent adquirir, llavors sí, un efecte traumàtic.

El trauma insisteix en repetir-se, com el retorn repetitiu d’una escena insuportable, d’aquell esdeveniment inassimilable, impossible de pensar, d’expressar, de simbolitzar. Irromp el funcionament psíquic del subjecte desbordant les seves capacitats d’elaboració. A les sessions, la Blanca relata uns malsons que la desperten sobresaltada i explica que pot estar-se al llit donant voltes i més voltes sense trobar la pau. Tot plegat mostra les dificultats d’aquesta nena per a oblidar i com es veu empesa una vegada i una altra a l’abisme del sense sentit.

De totes maneres, també és important remarcar que el potencial desorganitzador d’un trauma, no tan sols depèn del fet real extern sinó de la relació que aquest pugui tenir amb la infància del subjecte, la seva vulnerabilitat, els seus conflictes psíquics, les seves fantasies, els seus mecanismes de defensa, les seves possibilitats de mentalització, etc. En aquest sentit, el procés terapèutic amb la Blanca consisteix en ajudar-la a construir recursos interns i millorar els que ja té, per poder tolerar més bé el dolor que li causa el record traumàtic, així com acompanyar-la en els seus periples vitals a mesura que va creixent i esdevenint una noia.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: