Contes

Els infants han d’aprendre, a mesura que van creixent, a comprendre’s millor a sí mateixos i, els contes de fades, compleixen importants funcions al respecte. Mentre el nen/a es diverteix, els contes li brinden significats a diferents nivells. Solen fer referència a conflictes humans universals i, especialment, a aquells que preocupen al nen. Però, per què hi ha històries que per a ells tenen tant èxit? Seguint a Bettelheim, no és tan sols perquè estimulen el seu desenvolupament i enriqueixen el seu món intern, sinó perquè precisament parlen de les pulsions internes d’una manera que el nen pot comprendre inconscientment i ofereixen suggeriments a certes dificultats. Els contes els ajuden a elaborar els problemes psicològics provocats pel creixement i a integrar la seva personalitat. I, si resulten tant fascinants, és perquè no se sap exactament de quina manera l’encant de la història ha actuat en cada petit.

Quin sol ser el missatge que aquests contes transmeten als nens? Doncs que la lluita contra les dificultats de la vida és inevitable, però que si un no fuig, sinó que s’enfronta als entrebancs inesperats o injustos, pot superar els obstacles, sortint-ne victoriós. Transmeten al nen una comprensió intuïtiva de la seva pròpia naturalesa i del que pot arribar a ser si desenvolupa els seus potencials positius. En aquest sentit, els contes de fades poden ser terapèutics, perquè il·lustren conflictes interns i suggereixen, subtilment, com resoldre’ls. D’una manera molt simple i senzilla, proporcionen seguretat i donen esperances respecte el futur.

Per exemple, el conte de “els tres porquets” ensenya al nen, de forma agradable i dramàtica a la vegada, que no hem de ser mandrosos ni prendre’ns les coses a la lleugera. Els plans intel·ligents combinats amb el treball ens faran vèncer a l’enemic més ferotge: el llop. El llop és una externalització, una projecció de les tendències destructives del propi nen; i la història mostra com aquestes es poden manejar d’una manera constructiva. El conte també mostra els avantatges que comporta el creixement ja que el tercer porquet, que és el més llest, es pinta normalment com el més gran físicament. Fixem-nos que el conte no diu al nen el que ha de fer, sinó que li permet extreure’n les seves pròpies conclusions. D’aquesta manera contribueix a la seva maduresa, mentre que si li expliquéssim directament el que ha de fer l’únic que aconseguiríem és substituir l’esclavitud de la seva immaduresa per la servitud que implica seguir les ordres dels adults.

El fet d’explicar un conte s’hauria de convertir en un esdeveniment interpersonal, en un moment de sintonia i empatia amb el que la història pot significar pel petit. No es tracta tan sols d’explicar contes amb intencions didàctiques, sinó que el propòsit hauria de ser una experiència compartida i de vinculació respecte la satisfacció que el conte proporciona. Dedica un temps als teus fills a explicar-los contes; un repte més per ajudar-los a créixer! Del dormitori en surten unes veuetes dolces com la mel que reclamen amb entusiasme: “Mama, explica’ns un conte!”.

“Una vegada hi havia…”.